dimarts, 13 d’octubre del 2009
























Es com si brillar fos natural. Com si el fet de que et vegi brillar sigui natural. Com si tot últimament fos profundament natural. Com si ningú em poguès treure les ganes de viure que tinc ara mateix.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)