dimecres, 18 de novembre de 2009



















Sé que pot sonar extrany, però quan aquest matí m'he llevat i nomès he vist el peix negre el món m'ha caigut sobre. Al aixecar-me i veure el peix allà sobre, sense poder-se moure, sense pensar-ho he posat la mà per treure'l, però ha tornat a quedar-se enganxat a un altre lloc, i sense pensar-ho dues vegades ho he tot d'allà dins perquè no es poguès fer més mal.

Quan he posat la mà a dins i m'ha vingut a sobre, i s'ha arrepenjat a mi, he sapigut que no anava a durar gaire, que d'una manera o d'una altre, s'estava despedint de mi, que d'alguna manera m'havia acabat de conèixer. He arribat a la conclusió que la memòria dels peixos no es de tres segons, i que quan li havia agafat més carinyo, és quan ha marxat.


Però bueno, aixi es la vida, i ara tinc tres peixos-.-

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada