divendres, 13 de novembre de 2009

Fa dies que vull escriure milers de coses i quan em poso davant la pantalla tinc por i acabo per no fer-ho. Tinc masses coses a dir per les poques paraules que existeixen, no sé com plasmar les idees i encara menys com les ha d'entendre el món, i encara menys jo mateixa. És una extranya forma de felicitat, tristesa, i angoixa a la vegada, com si em començès a faltar una cosa que mai he tingut, com si començès a anar avall abans d'anar amunt.

1 comentari:

  1. em sento infinitament identificada amb tu, he tingut èpoques que era això i res més qe això i uf.. tot passa :) sigues feliç!!:)

    ResponElimina