Ahir no vaig trobar a faltar el mar, tampoc vaig trobar a faltar les teves caricies i encara menys els teus petons. Em sentía preparada per deixar-te enrere, amb la teva vida, amb la teva estimada a la qual li vaig trobar una doble entre tanta gent. Era extrany ,saps? Se'm feia extrany desitjar les abraçades d'un altre en comptes de les teves, se'm feia extrany buscar uns ulls que no fossín de color verd.
Sembla com si nomès necessites que em diguessis que mai em desitjaràs per permetre'm marxar, com si estiguès esperant una resposta que és evident. I la por s'apodera de mi. Perquè sé que estic preparada. Preparada per seguir endevant, per tornar a obrir el meu cor, però aquesta vegada de veritat.
Ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada