dimarts, 22 de setembre de 2009




















Estimada Mar,

Sé que encara és d'hora per despedirme de tu, però saps que fa molt de temps que ho hauria d'haver fet. No he trobat les paraules exactes per dir-te mai res del que sento, tampoc he trobat la manera de fer-te sentir tota la explosió de desitjos que em fas sentir.

Però sento que ara és el moment. Ja no m'emociono quan les teves ones em toquen amb timidesa, ja no vull que em toquis em tendresa i et fonguis amb mi. Al cap i a la fi, ha arribat el fred, i quan torni l'estiu ja no tornaràs a ser la mateixa, el temps et canvia massa tot i que sé que la teva essència sempre és la mateixa.

¿Saps? Crec que et conec millor que moltíssima gent. En els últims mesos t'he escoltat massa sense que em parlessis. Et mirava i et sentia a la llunyania. No volia tocar-te, ni sentirte. Tot i que era el que més desitjava, no volia que mullessis la meva pell. Em feies por, volia renunciar a tu suaument, i ara sense saber com ho he fet de cop.

No vull dir-te que t'he estimat, ja que mai t'ho he dit, tot i que moltes vegades ho hauràs intuit. Vull dir-te que em van agradar les conversacions intimes a l'estiu. Vull dir-te que em va encantar quan gairabé nua parlava amb tu. Vull dir-te que m'agradava quan em sentía protegida per tota la teva força.

M'has ensenyat molt més del que pots arribar a pensar. M'has ensenyat la calma a les nits. M'has donat els somnis més bonics que he tingut fins avui: els secs a la sorra i els molls a l'aigua. M'has donat primeres sensacions i plaers perfectes.

Però ha arribat el moment Mar. La pròxima vegada que et vegi ja no pensaré en tu de la mateixa manera. La pròxima vegada que et tingui davant ja no penso mirar enrere i tirar-me dels cabells pensant en que podria haver sigut.


Adéu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada