diumenge, 13 de setembre de 2009












Els últims dies m'he adonat del molt que t'estimo, i de que ets la única persona del món que en un dia molt dolent em pot arrencar un somriure i fer-me veure que la vida es bonica.

M'encanten les teves abraçades, i m'encanta quan m'enganyes perquè vols conseguir una cosa. M'encanta quan somrius i quan de tant que m'estimes m'esclafes el cap i es com si anès a morir asfixiada entre els teus petits braços.

I es curiós, perquè quan més gran et fas, més et fas estimar, tot i que en part perds molt la tendresa i es fa més clar allò que es evident i moltes vegades ens en oblidem.

t'estimo:)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada