skip to main
|
skip to sidebar
divendres, 14 de maig del 2010
200.
No sé si fueron las nubes, las piedras, los nervios, el baile, el diluvio, las olas aquello que me hizo decir no. No sé si fue el vodka, mi estado, el humo, o mi alta voz lo que me ha dejado sin voz. No sé.
El día más raro del mundo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Arxiu del blog
►
2012
(2)
►
de maig
(1)
►
de febrer
(1)
►
2011
(23)
►
de desembre
(1)
►
de novembre
(1)
►
d’octubre
(4)
►
de juny
(2)
►
de maig
(3)
►
d’abril
(3)
►
de març
(3)
►
de febrer
(2)
►
de gener
(4)
▼
2010
(117)
►
de desembre
(4)
►
de novembre
(8)
►
d’octubre
(9)
►
de setembre
(9)
►
d’agost
(12)
►
de juliol
(11)
►
de juny
(9)
▼
de maig
(9)
Sense títol
No es darte cuenta de que te has perdido. Es darte...
Recordo com imaginava aquell moment tant perfecte,...
Una fuerza oprime mi pecho. Falta de aire. El cora...
Hace dos días no habría cabido de la ilusión. Y a...
200.
Darte cuenta de que paso a paso, lo has hecho sola.
A veces el tiempo es nuestro mejor aliado, es cier...
-Mama, mira té un forat.-Arnau, calla.-Mira mama, ...
►
d’abril
(8)
►
de març
(9)
►
de febrer
(13)
►
de gener
(16)
►
2009
(136)
►
de desembre
(26)
►
de novembre
(12)
►
d’octubre
(16)
►
de setembre
(18)
►
d’agost
(10)
►
de juliol
(8)
►
de juny
(13)
►
de maig
(13)
►
d’abril
(8)
►
de març
(6)
►
de febrer
(6)
Dades personals
ari
Visualitza el meu perfil complet
Seguidors
:)
tumblr!
dosmiralls
canal youtube:)
reflections of a skyline
flog nitsdetempesta
flog ari__alba
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada