dilluns, 31 de maig del 2010
dilluns, 24 de maig del 2010
Recordo com intentava fer que tot fos una casualitat, que tot fos com tu podrés haver imaginat. La meva imaginació sempre passa factura, els meus somnis gairabé impossibles. La teva pell que ja no em ve de gust trencar. Lo curiós, és que no era una broma. No aquesta vegada, no amb tu.
Quan he obert la caixa, quan he vist que tu no erets com imaginava, com somiava. Quan he vist que tot allò no seria perfectament igual a com ho havia imaginat, he abandonat. No volia aquella vida, no volia estar amb aquella persona que mai m'arribaria a omplir del tot.
Al veure'm allà, al teu costat, pell amb pell. Tot això va venir al meu cap. La nata, la tele, els balcons. I vaig decidir callar.
diumenge, 16 de maig del 2010
dissabte, 15 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
200.
No sé si fueron las nubes, las piedras, los nervios, el baile, el diluvio, las olas aquello que me hizo decir no. No sé si fue el vodka, mi estado, el humo, o mi alta voz lo que me ha dejado sin voz. No sé.
El día más raro del mundo.
dilluns, 10 de maig del 2010
dijous, 6 de maig del 2010
A veces el tiempo es nuestro mejor aliado, es cierto. Ha pasado mucho tiempo y ahora todo es distinto. Recuerdo cuando os tenía envidia por estar donde estoy yo ahora, pero ahora se me hace demasiado grande todo esto, se me hace dos tallas grandes, se me hace difícil de asimilar. Eso es. Difícil, retos. Fin.
dimecres, 5 de maig del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)